Mercè. Palma n'és llunyana sóc lluny dels carrers lluny dels ametllers i d'aquells carrers que clou la murada. Mercè. Lluny del teu esguard i del vent tranquil de la casa clara. Mercè. Lluny d'aquells terrats on els gorrions s'estimen i canten, i les monges estenen els pecats del món i la roba blanca. I un frare balla arran de teulada esperant prendre el vol cap al cel tan blau faldilles enlaire. Mercè. Taronges i flors damunt de la taula, les gavines t'acompanyin el lent caminar cap a l'hora baixa. Sempre tornaré a la nostra platja les ones no em deixen, mu mare, allunyar-me'n massa.