Com sobre l'arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el que hem trobat. Una por immensa que ens ha fet callar tant; una por immensa que encara ens fa callar; una por immensa que ens ha fet tant de mal, és el que hem trobat. I els quatre rius de sang cada vegada més grans i un espès silenci, tallaven tantes mans... I amb tot un passat nostre sabem el que volem des d'aquesta terra, germans, la dels quatre rius de sang. Terra polsosa i vella on cre¦xen noves mans, on mils i mils de boques, cansades de silenci es disposen a parlar des dels quatre rius de sang.