Quan et vaig conèixer Vaig tenir un flaix, Era clar que eres El que m'havia de passar. Tot d'una vaig viure Al teu costat Ara fa massa temps. Solitud que amb el teu record S'esvaeix com si fos el fum D'aquell foc d'estels Que brilla als teus ulls, Als teus ulls. Vine i mostra'm el vent Que fa màgic l'alè del teu cos, Vine tornem al jardí On tu i jo vam ser un sol foc. La llum del día ja se'n va, Tot el que comença ha d'acabar. Tu has agafat un tren Que no saps on et durà I jo un camí Que mai no esborrarà La darrere mirada enrere.