Tu que m'has vist caure a terra Tu que sempre m'has trobat En les nits de lluna plena Dormint en el teu sofà Tu m'ajudes sense presses Si cal deixes el que tens M'obres sempre casa teva Perquè no em quedi al carrer. Ens fem vells però no hi ha pressa Entre copes em vas dir Col·locats quasi com sempre Sense un duro però amb estil No desitjo una altra cosa El meu món, els meus amics I la vida no em fa nosa Mentre tingui un ros als dits. Entre mig de vells poemes De la glòria del passat He trobat aquesta història Per la nostra amistat Que potser havies oblidat.