Processó

歌詞

Introducció -------------------- La història ja està passada, pols i terra la taparen, però el mal que vingué d'ella, mal d'Almansa, rosega encara i alcança tot el poble. Invocarem alquimistes, bruixes, fades i ocultistes, que dissipen la foscor perquè conjuren el temps que tot tracta d'amagar-ho. ------------------------ Dansa -------------------------- Que torne a la llum del dia en un primer cadafal tot el poble que va viure, prenguen lloc en igualtat, abans del fracàs d'Almansa, Jaume I i Ausiàs March, amb els gremis i els oficis, llauradors i gent de mar. Que siguen també testics en un segon cadafal els hereus de la derrota, valencians de Nova Planta, prenguen lloc en igualtat, Maians, Romeu i Sorolla, amb els obrers de la seda i els plantadors de taronja. Feu més sort el sortilegi amb tots els vostres poders i acudisquen a la festa en un tercer cadafal aquells que encara han de nàixer, gent desperta i sobirana, senyors del seu propi viure prenguen lloc en igualtat. I vosaltres que sentiu les músiques i els romanços, obriu els ulls i voreu des del vostre cadafal. L'ample caminal que s'obri entre tots els concurrents.... -------------------------------- ---------------------------- Comença la processó, llarga, trista i desolada. Va davant el rei Borbó, Felip V el calça llarga. Segueix l'any 1707 i el Decret de Nova Planta, l'organista Cabanilles fa sonant una tocata. Molts maulets, bolic al muscle, busquen on alçaran casa. Porten pelfes i catifes els teixidors de la llana. Passen porcs i botiflers, botiflers i sargantanes, renegats i delators, socarrats i socarrades. Lladres, bisbes i marquesos, naus amb senyera esgarrada, Carles d'Àustria plegant vela, pebre, cànem i pesquera. D'Asfeld, dimoni emplomat, incendinari i mala bava, soldats catalans i anglesos, de Portugal i d'Holanda. Saludadures, prostitutes, ametllons, arròs i pansa, francesos i castellans, saragüells i el mal d'Almansa. Passen molts de maulets, botiflers no hi han a penes, passa Berwic i Blanquer i Lluís XIV de França. Lliures, diners, dihuitens, un nou patriotisme passa, castellanesc i estafant, l'estat modern va d'estrena. I els senyors van de dinar, el penjadent i Basset, Quart de Poblet passa en flames, volen les cendres de Xàtiva. I una extensa polseguera s'escampa sobre la llum, que el Sol va en la comitiva i la remor se l'endú. Que el conjur no dura sempre i la història ja és passada, però el mal que vingué d'ella (mal d'Almansa!) rosega encara i alcança!