Dolça remor de cada tarda, no t'esvaeixis, amanyaga'm amb veus i amb rialles d'infants que canten al meu carrer on, només ells, duen tendresa cada vespre i vells records que fa renéixer nostàlgia dels braços, de no poder estimar-los... Atura un poc aquest turment. Agredolçor de cada tarda, torna un cop més i embriaga'm; no te'n descuidis, vine, porta'm el seu somriure, tot i que sé que no és per a mi.