Sóc lluny de casa, peixo al prat foraster I com enyoro la cort! T'estimo com s'estima el xai al pastor; Si em tires pedres tinc por. Del xai vull la llana, de la vaca el braguer, Trenquem la banca dels déus! Teixits adiposos, cosmonautes aqueus I pastorets arameus. Hi ha cloves i closques per ordir collarets; A dojo deixo que ragi el vers; Babaus circumspectes ja podeu aplaudir, Però això no s'acaba aquí. T'estimo massa, Sóc massa bo; Cap a tu corro: Ma massa per sa acceleració. T'estimo, oh massa! Lloem Déu! Si tu m'estimes, Un dia seré teu. Aquests últims versos els faré descriptius, La mussa em dóna peixet: Un carrer massa ample d'edificis altius I un home massa baixet. T'estimo massa, Sóc massa bo; Cap a tu corro: Ma massa per sa acceleració. T'estimo, oh massa! Lloem Déu! Si no m'estimes, Jo mai no seré teu.