Bosc de vidres nuus i torts, Matoll de nusos morts, Rebost d'infants, buits enyorats, també hi plou gravetat. I és que ho sap tot i calla, Com fan els nens i els pares. I és que ho sap tot i espera algun motiu... Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei, No és que vulgui un malentès. Mandra; és còmplice irreal, És despistada per por, És hàbil per jugar esquivant a la pols i al fang. I és que ho sap tot i calla, Com fan els nens i els pares. I és que ho sap tot i espera algun motiu... Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei, No és que vulgui un malentès. Queda més senzilla i serena, Més nua i més lleugera