Romanç de Sant Rorro

歌詞

És Sant Rorro el més lluït i és el sant més miraclós que per a pagar mitgeta mai no segut pereós. Quan era xiquet a penes parlava, anava a les tendes i s'emborratxava. Quan ja se féu més fadrí li augmentà la devoció, no podia passar dia sense prendre "cáñamo". Per allà on anava prenia amistat amb les taverneres que el donen fiat. Sabia totes les tendes, quin vi era el més eixut, a on el venien barato i a on el donaven més pur. Allí se gastava si portava un duro, se n'anava a casa en un pet com un xurro. Quan tenia més edat ja tenia millor cor. Es féu molt aficionat a donar el truc i flor. Si dien envide, tirava la falta, Sant Rorro mig cànter de vi se colava. Si alguns per casualitat teniu la dona partera, en comptes de xocolate doneu-li la bota plena. Que és la millor medecina per a la partera hui, en comptes de la gallina, doneu-li un cuiro de vi. Senyores, que el caldo dóna inflamació, doneu-li ginebra i vi del millor. Sant Rorro prengué amistat amb una "abuela" beata, quan anaven a resar omplien la carabassa. I quan arribaven a l'amén i glòria els dos empinaven la carabassola. Per al final del rosari es menjaven un mosset, entraven en la bodega i omplien el tonellet. Puix vindria a cabre decàlitro i mig, i tot se'l colaven abans de les sis. La beata ja parlava en italià i en francès i Sant Rorro se n'anava caiguent-se per el carrer. Cantant seguidilles aquell malfeiner! Anava borratxo com un dolçainer! Quan es va morir Sant Rorro clamaren, com tots volien portar-lo, a l'últim se sortejaren i a demés portaven dalt cuiros de vi per anar tastant-los durant el camí. "Adiós, San Rorro bendito," que mai has quedat a deure, dóna salut als borratxos i moltes ganes de beure. I el vostre perdó en la glòria eterna, al cel ens aguardes amb la bota plena!