Des del primer moment sabies Que podries enredar-la. Sé que li vas prometre el cel, Malgrat que no te'l demanava. Em vàreu fer el confident Del seu dolor i la teva barra. De dia era l'amic atent, De nit el teu company de farra. I un dijous estrany, emmascarant enganys Vaig notar espantat que l'estimava. Parla que jo t'escolto enlluernat i em perdo; Parla, mentre somio tot el que podríem ser Si et tingués. Des del primer moment vas ser El millor company de plors i festes. Sempre fidel, guardant discret L'estat de les meves conquestes. Vaig tornar aviat sense haver avisat I al desar la clau allà estàveu. Parla, que jo t'escolto derrotat i em perdo, Parla, que necessito el teu consell com sempre. Parla, mira que mai hagués pensat veure't tan mut. Tan venut. Parla, com explicar-te que hi ha coses que no es parlen Com fer-te entendre que ningú és culpable Parla'm, creure-me que mai hagués volgut Veure't tan mut, Tan vençut.