S'obre el teló Del gran circ de la mentira que han alçat Un dia mes als carrers dels oblidats. Els oblidats Que es passen mitja vida naufragant Creuantels mars de la seua soletat. La soledat Que viu de fer equilibris als carrers Sense res mes que la vida que li han pres. Com aquell pres Que escriu cançons d'amor a les parets Per somiar un món sense carcelers. Però a les nits dels nostres barris Han tornat a sonar Les velles cançons de guerra Que aviem oblidat. Al gran circ dels invisibles No podrem escapar Però avui em pres L'humil decisió de lluitar: El circ ha començat! S'obre el teló Del gran circ de la gran mentira que han alçat Un dia mes als carrers dels silenciats. Els silenciats Que engreixen les misèries de l'estat Entre els lleons de la seua dignitat. La dignitat Que es perd entre els pallassos del poder Fent malabars amb els propis sentiments. Els sentiments Que moren a les portes dels burdells Dels mercaders dels somriures presoners.