Sempre s ́esfuma en l ́horitzó la teva veu dient un nom ets un perfil dibuixat entre les ombres de la nit. El so de la pluja al cel-obert recorda el marc inexistent d ́una pintura al descobert on no hi figuro. Desfes-te els cabells com la primera nit intenta enganyar-me has de fingir quan saps que sabem que l ́amor ha fugit cap a un altre llit. Sota la llum d ́aquell hotel llavis humits d ́un llarg adeu t ́apartaré i et miraré entre les ombres de la nit. La teva imatge impersonal es desfarà damunt l ́asfalt com la subtil satisfacció d ́una victòria falsa.