Una nit la boira arribà a la vall soterrant les muntanyes i esglésies. Va ser quan de sobte el poble es va adonar que entre ells ja no es podien veure. Com que el calor es feia insuportable i cap pudor podia fer-los nosa es van traure els vestits. Van sortir sentint-se molt més vius que mai, desitjant trobar-se uns als altres. A tot arreu bramaven llits de llibertat perque l'amor omplia l'atmosfera i al camí també era la portera que reclamava feta una fera convidant als seus pits. Poc a poc es va juntar més personal que volia gaudir de la gran festa. Com que tots els cotxes eren aparcats ho van fer enmig la carreterra Crits, gemecs, rises, batecs i palmes descobriren les virtuts del tacte i els tresors de la carn. I així tots els llavis es van enjuntar i els clatells, les galtes de les natges, i el perfum de tots els cosos extasiats esclatant un colectiu orgasme i tot era una gran meravella també mascle amb mascle i femella amb femella tots semblants al déu Pan. Fins que un matí la trista radio va anunciar que la boira afrodisíaca se n'anava a buscar d'algun lloc més necessitat deixant-vos allà a mitat faena. Però fent servir l'antiga inteligència per gaudir d'un millor estat de consciència es van fer saltar els ulls Bona nit amor meu! l'amor és cec!