No n’hi ha prou amb estimar-se molt (3.0) (3.0)

歌詞

Des de l'estanc, On estava comprant Un paquet de quitrà i nicotina, Vaig sentir en sec Una veu que conec I al girar-me et vaig veure tan lluny. Hagués pogut Saludar-te tossut I saber si et faig mal quan em mires. No vaig fer res, amb el temps he après Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt, No n'hi ha prou amb estimar-se molt. Encara dorms Al portal, mentre jo He aparcat el cotxe en doble fila. Avui fas anys I he volgut regalar-te Aquell disc que escoltàvem tots dos. Te l'he deixat Al costat d'aquest sac Que ara et t apa el fred que f a aquests dies. I, en dir-te adéu, t'he cantat ben fluixet Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt No n'hi ha prou amb estimar-se molt. I algú que ens coneix de f a temps Va pintant amb tint a invisible Llocs i paraules Que només tu i jo podem detectar. Just al davant Del caixer d'aquell banc Que em fot mà amb el millor dels somriures, Pago distret L'integral de fuet A un cambrer que té la dona lluny. Del fons del bar Una veu benestant Diu "menys moros i més policia", I, al mat eix temps, un a vió escriu al c el Que no n'hi ha prou amb estimar-se molt, No n'hi ha prou amb estimar-se molt.