La Lira

歌詞

Davant del mirall la Maria Honesta es posa el seu vestit de mudar mentre de lluny sona l'orquestra. L'espera el promès a la pista de ball on la magnòlia sentirà com baixet i amb sentiment sense el frec d'un bes es diran adéu per sempre. Que pobres són i per fer diners ell demà mateix se'n va cap a les Amèriques. En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot fa via pel mar immens cap el seu somni, i si la nostàlgia li omple cor la imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó sempre vers l'horitzó. Però en Joan Treball no va fer fortuna, potser poc viu, potser massa honrat no es va lliurar de la pobresa. Sol, cansat i trist de buscar tants tresos sense trobar-los va pensar en el retorn, però temorós que la seva gent no sabés tornar a estimar-lo, i així va ser com en Joan Treball sense cap diner va tornar de les Amèriques. Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts i va retrobar l'amor que delejava, van ser rics d'atzars i de tendreses i els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí. Ha passat molt temps, però la gran magnòlia encara ombreja el lloc on abans hi feien ball cada diumenge, i als enamorats que enllaçats s'hi passegen al capvespre els arriba el ressò no molt llunyà d'un ball que potser va tocant l'orquestra Lira i el riure clar dels que dins el cor van saber trobar el tresor de les Amèriques