Divuit mesos i un da més, es fa tant lent esperar, Ja no passen tramvies, no, ja no vaig ni a pescar. Ja no boden els gossos i han plegat els del circ, Ja no hi ha trapezistes, no, i tu no véns mai per aquí. S'ha arat el rellotge vell de la nostra estació I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits; Hi ha coses que no canvien mai i tu No véns mai per aquí. Un avió creua un tros de cel Jo em sento morir, aquests núvols no marxaran fins Que arribi l'abril. Tu ja no véns mai per aquí. Ja no queden Estrelles, no, tampoc passen els trens Que ens portaven a casa als dos després D'anar a trencar el gel. I ja res és com Era abans, els avis diuen sovint, les xafarderes Van preguntant: per què no véns mai per aquí? I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al Meu terrat. Des d'aquí puc veure encara El cel ennuvolat. Tu ja no véns mai per aquí.