Per als meus pares que són també els meus fills. Dona Pel quadre d'ones de mar duu la dona als cabells Replegats retallets D'innocència amb gafeta color d'ocell Va i ve pel vespre en un vaixell de neu i peixos Que fan curumbeles I estrelles i rojos corals que neden fent quadrats Els contra que va cercant l'estimat que escoltà Als seus somnis dient-li: "Amor meu, vine soleta on no estic" i la doneta anà I tots li diuem que torne a port "ve tempesta cruenta" I ella naviga I canta "I QUE SI MUIC!" Home Libèl lules van passant junt a aquell jove estrany Que parlava amb els núvols Ell els contà que partí fa ja temps de ben lluny Perquè en la soledat una aueta escoltà que li deia: "Ha acabat el temps d'aquesta espera tan llarga" I tots li diuem que torne correns, Que ve hivern i la neu ho farà tot blanc Només mira els teus cabells, el teu rostre al mirall I les robes que dus dels camins que has anat Però ell camina i canta amb veu 'namorada: "QUÈ IMPORTA SI MUIC, si mort ja ho estava!" I recolli la darrera flor d'aquell camí I a les robes alça per dur-la a l'estimada