Potser Arran de L'alba

歌詞

Aprèn l'aspra lliçó d'aquells que t'han portat d'un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d'un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, mantén l'alta cremor del foc de llibertat. Veig esplendors de mots corcades de foscor. Vulgueu nets camins clars tots vosaltres i jo. Brills de subtils paranys, reclams freds de la por. No tolerem enganys ni vosaltres ni jo. Dreçats en el llevant, omplim la gran buidor d'anys morts amb un nou cant: tots vosaltres i jo.