La sang dels innocents omple la seva copa d'or assegut al tron dels manaments mentre el món s'omple d'horrors Els cants no surten ja dels pits La terra s'obre sota els peus No hi ha qui el pari No té nom Rostre del fred No hi ha qui el pari És la mort La ombra estesa sobre els camps fa que l'acer perdi calor Anells que lliguen encès de ràbia com un gos Mentre laments sonen llunyans És l ́agonia dels mortals No hi ha qui el pari... La ballarina sense cos despulla d'ànimes el món deixant les armes en el camp com creus mal fetes sense nom I així no quedarà un record Només les llances i un vell tron No hi ha qui el pari No té nom No hi ha qui el pari És la mort.