Roland, LWV65: Chaconne

歌詞

A les quatre de la matinada comença la festa a fer-me forat. Ja veig clar que és la nit del divendres i el temps es fa cendra només començar. A les cinc són encara les quatre tal com el teatre va rodant al pub. I una copa i un fum aromàtic se'm pugen a l'àtic del meu campanar. A les sis ha passat un quart d'hora i cap ull em plora de nocturnitat. Però l'ull dret se'm va obrint i tancant quan em trobe davant la cambrera morena. És morena, li diuen Helena i porta una trena pel mig de l'esquena. I els amics també miren Helena i és molta faena la que ens fa passar. A les set un esguit de la copa perquè el gel rebota en pegar un glop em fa en l'ull una estranya carassa i Helena, la nena, em mira i se'n riu. Tot açò ha passat en una hora. Les huit, toquen fora els rajos del Sol com campanes que inviten Helena a deixar la faena i buscar els llençols. Al carrer agarrats uns amb altres amb una gran pena per eixa traïció que l'Helena ens ha fet esfumant-se. Cantem la memòria del vell Salomó, que va escriure aquella sentència d'antiga sapiència que no hem d'oblidar i que diu: Quan la nit siga llarga, no t'enamores mai d'una cambrera.