Cançó de les Balances

歌詞

Doncs era un rei que tenia el castell a la muntanya, tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases, i al matí des de la torre cada dia els comptava. La gent no estimava el rei, i ell tampoc no els estimava, doncs de comptar en sabia, però amor no li'n quedava. Cada cosa tenia un preu, la terra, els homes, les cases. Un dia un noi del seu regne vora el castell va posar-se, i va dir aquesta cançó amb veu trista però clara: Quan vindrà el dia en què l'home valgui més que pous i cases, més que les terrer més bones, més que les plantes i els arbres. Quan vindrà el dia en què a l'home no se'l pese amb les balances. El rei va sentir el noi, el va fer agafar i amb ràbia va ordenar que li donessin cent cinquanta bastonades, i a la torre el va tancar, castigat a pa i aigua. Però el poble encara sap la cançó de les balances, i quan s'ajunten els homes, rient i plorant, la canten.