Et miro i no sé què ets, potser un animal salvatge, Que t'estires al meu llit Només per poder mostrar-te. Et miro i no sé què ets, No, un misteri que em reclama, Una vida en endevant, Sí, una terra solitaria. A les ombres de la nit, Un paisatge m'acompanya, Jo m'estiro al seu costat, Esperant la matinada. Et miro i no sé què ets, No, una vida deslligada, Quan t'aixeques al matí, Sí, ja comences a esverar-te. I ara prou. I et pregunto què haig de fer, Però si jo ja ho feia. I et demano què haig de dir, Però si jo ja ho deia. I et demano com s'hi va, Jo ja ho sabia. Cada cop et miro més... Cada cop et miro més... Et miro i no sé què ets, potser un animal salvatge, Que t'estires al meu llit Només per poder mostrar-te. Et miro i no sé què ets, No, un misteri que em reclama, Una vida en endevant, Si, una terra solitaria. I et pregunto què haig de fer, Però si jo ja ho feia. I m'expliques què haig de dir, Però si jo ja ho deia. I et demano com s'hi va, Jo ja ho sabia. Cada cop et miro més... I et pregunto què haig de fer, Però si jo ja ho feia. I et demano què haig de dir, Però si jo ja ho deia. I m'expliques com s'hi va, Jo ja ho sabia. Cada cop et miro més...