Quan des de petits plegats, Anàvem a fer mal Per molt que ens arrisquéssim No t'enxampaven mai. Sempre al capdavant manant, Un líder natural, Brillant i sense escrúpuls, Rebel i radical. Eres molt llest I vas canviar, El vermell per Un to més blau. Descafeïnat com un trist tallat Tebi per fora i per dins glaçat. Tan triomfador i tan desgraciat, Descafeïnat. Ara he comprovat, mirant, La premsa comarcal, Que el "trajo" i la corbata Ja no et molesten tant. Fa deu dies t'has casat Amb una de vint anys Que quan no hi ets s'entén amb El teu assessor fiscal. A la feina Manes tant, Però els diumenges No saps qui trucar. Descafeïnat com un trist tallat, Tebi, insípid i descremat. Tan triomfador i tan desgraciat, Descafeïnat. L'altre dia Ens vam trobar: Dos estranys que No es van saludar. Descafeïnat és com t'has quedat Tebi per fora i per dins galçat. Tan triomfador i tan desgraciat, Descafeïnat. Descafeïnat és com t'has quedat, Tebi, insípid i descremat; Sense principis ni dignitat, Descafeïnat.