Quina angúnia el teu color De pell cremada tan calenta Però per sort o per desgràcia Sóc aquí i t'he de veure morir Era de nit i passejava Quan t'he vist cremant-te viu Immòbil mut La fàbrica es crema la fàbrica es crema I el teu cos socarrimat entre els meus braços Fa pensar que potser el foc d'aquesta nit No és un incendi tan normal No és un sinistre tan casual Fixa't com tot s'ha destruït Però la pudor segueix flotant En cada instant Com un vestigi del que ha estat El magatzem de la pudor Però olora i olora i olora O és que el teu nas cremat pel foc No capta res de peculiar Fa una peste sospitosa Fa una ferum enganxosa Fot un tuf que no s'aguanta Com si una pudor trencada Hagués estès les seves ales Sobre un mar de líquids agres I és que sigui lo que sigui Sigui lo que sigui Sigui lo que sigui No és el teu cos Aquest fum és fals No surt fum normal. Si has sigut tu qui ha fet el foc L'has ben pringat I ara tu et cremes solitari Sense deixar ni una protesta Una moral o un seguidor Saps que la caca quan es crema O quan es caga Ens dóna sempre la pudor I es perpetua en la ferum O bé s'acull En l'invisible del seu fum Mira com crema aquesta nau Ex-monument del que tu odiaves No has pensat en cap moment Que el seu legat farà camí pertot arreu Per les faroles dintre els bars sobre les aigües Vora el mar damunt les pedres I així també sota els sembrats O entre els llençols de cada llit Però mira't i mira't i mira't Ningú sabrà que el teu cadàver calcinat És el culpable d'aquest foc Fa una peste sospitosa Fa una ferum enganxosa Fot un tuf que no s'aguanta Com si un vidre embarassat Per algun fetus mig podrit Hagués petat pel pes d'un crit I és que sigui lo que sigui Sigui lo que sigui La pudor ens comunica Que se'n va d'excursió Ciudadana del mundo No torna però es queda.