Fou Un vespre de setembre Tot caminant per L'herba On em van sorprendre les fades Per primera Vegada. On òlibes, arbres i abelles Em xiulaven a Cau d'orella I l'herba Jugant entre els meus Dits, Em despullava l'ànima a Petons, M'estroncà les ferides I em va escombrar la Pols. Creu-me, Creu-me que mai Hi hagué més Llum a les fosques Del meu vell Trencaclosques. Creu-me que res No enguixa tantes Esquerdes Com caminar per l'herba... Per Això Torno sovint al paratge On es fa dolç L'oratge Per sentir a Venus a la vora On la vida S'olora, On la pell se m'enlaira i jugo A la 'xarranca' amb set núvols I L'herba Pergunta pels amics I per les orenetes que Han fugit Mentre em fa pessigolles Entre el cor i els Dits. Creu-me, Creu-me que mai Hi hagué més Llum a les fosques Del meu vell Trencaclosques. Creu-me que res No enguixa tantes Tantes esquerdes Com caminar per l'herba.