La Rata Que Torna Una Donzella

歌詞

Això era un ermità, home de Déu, que no tenia res seu, ni un tros de pa. Molts de dies per dinar, la boca al vent obria, amb gran sentiment del ventre seu. Tant si fa calor com neu, bé mira el cel per veure si un glop de mel davallarà. Un dia passà un milà tot engrescat, perquè havia capturat just aquell dia, una rata que corria per la teulada. L'ermità en veure atrapada la criatura, pregà a Déu que fes ventura a l'animal: que l'alliberàs del mal d'ésser escorxada. I dins sa falda, abrigada, la va guardar, perquè Déu volgué escoltar l'oració que li feia amb gran fervor el seu servent. Llavors li pregà, content, per meravella, la fes tornar una donzella com no se'n troben, d'aquelles que al cor et roben esplais d'amor. I li digué el sant baró: -Ai, bella filla, voldries que el sol que brilla fos ton marit? -Ai, que no em sembla garrit, perquè l'emboira la pols de qualsevol boira. -Ai, la fortuna, si et marides amb la lluna la faràs teva. -Ai, que la claror no és seva, car sense el sol es vestiria de sol. -Ai, si volies els núvols, bé que els tendries. -Ai, no, que el vent se'ls enduu lluny de la gent. -I el vent, el vols? -Les voltes dels girasols mon cor faria, car la muntanya mouria vent i quimeres. -Doncs molt millor del que esperes n'és la muntanya. -No, perquè l'home s'afanya a foradar-la. Com podria jo estimar-la, tan rosegada? -Un home, potser, t'agrada bell com la plata? -No, perquè mata la rata com una fera. Vull tornar a ésser tal com era i, de bon grat, per marit tindré un bell rat.