Per carrer de les tronetes quantes voltes he passat! i les hauré de passar, castelluda meua, si no me'n vaig de soldat. Ja voràs, ja voràs, quin gustet li trobaràs, quan el tingues que passar agarrà del meu braç. El dia que jo et vaig vore em vaig quedar admirat pensant si series xica, castelluda meua, o àngel del cel baixat. Al cantar la despedida les llàgrimes m'han caigut, perquè és molt trist de deixar, castelluda meua, la jota del castellut.
