El llit de fusta s'ha quedat sol, l'home s'aixeca i espera la llet bullida que es beu d'un glop i amb afany esmola l'eina. Cop, cop, cop de destral des del matí fins al final. Fort, fort, cop de destral, la fusta vella tallar-la cal. Amb el sarró i amb el gos ja vell travessa el bosc cada tarda, i en el seu front d'arrugada pell la neu s'hi posa gelada. Van caient arbres i, quan és fosc, pensa en la seva mainada, no vol que passi la vida al bosc com l'ha passada el seu pare. Pensa en la dona i el temps passat, i la destral ja li cansa. Al cap dels anys, també s'ha tallat tot el seu bosc d'esperances.