El Bandoler

歌詞

Era el segle XIX, amb el nom d'en Joan Serra es coneix un bandoler per tothom en "La Pera". Li agradava la sang, i el xiprer encara recorda tots els crits que allà han pregat: pietat, pietat. "No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! - Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat." L'endemà, davant la Verge del Carme, de genolls està pregant i a dos ciris encén la flama. Però altre cop surt del bosc un gemec que el vent escampa i el botxí no escoltarà: pietat, pietat. "No em mateu, que tinc dos fills i una esposa, us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga. No em mateu, us demano per ma mare! - Reseu l'últim "Crec en Déu". - Pietat, pietat." Però, Joan Serra, avui t'ha mancat la sort, dos soldats t'han pres ben fort i ara estàs entre barrots. L'endemà de bon matí veu la forca preparada, en "La Pera" dóna un crit, és l'última pregària. " Quan jo sigui ben mort i penjat de l'alta forca i defalleixi mon cor i m'aneu a posar a la fossa, que algú resi una pregària davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama." Ningú no ho va fer...