Dins el cor de la muntanyes on la història ja no creix, armats de foc i paraules la guerrilla resisteix!! Dins la nit de les mirades, on la boira oculta el cel, armats de foc i paraules l’esperança resisteix!! Van robar els somriures, van esborrar la història, van cosir-nos els llavis negant-nos la memòria. Van talar tots els arbres, van cremar les muntanyes, van assecar les terres prohibint-nos les onades. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels. Però mai van poder conquerir la dignitat la dignitat de ser rebels. Van incendiar les cases, van disparar als pares, van violar les mares segrestant-nos les cares. Van confiscar les pedres, van forjar les cadenes, van desplegar banderes ferint-nos amb fronteres. Però mai van poder conquerir la llibertat amagada sota els estels. Però mai van poder conquerir la dignitat la dignitat de ser rebels. El foc i la paraula: armes de llibertat amagades sota els estels. Mai conqueriran la nostra dignitat, la dignitat de ser rebels.