Ara

歌詞

Quan la ràbia és qui guia els meus passos i La incertesa desfà caminars l'esperança sembla Enderrocar-se darrere dels dies de lluita i asfalt. Quan el gris és l'únic color que dibuixa i omple Futurs immediats és el pànic, l'olor a dolor el Que et sembla sentir, el que et sembla palpar. No, no pot ser, quan de temps haurem d'esperar més. No, no pots més i saps que tot depèn de tu mateix. Quan la pluja transforma els paisatges i la foscor Engoleix els teus mars les mirades semblen no Trobar-se perdudes als límits on hem arribat. I quan corres i crides al vent i les llàgrimes Omplen de fred els estels és la ràbia, l'odi i La tristesa les que et fan sentir tantes Voltes rebel... No, no pot ser...