El Meu Poeta

歌詞

Anit vaig somiar que anava a cal poeta i li vaig demanar un poema per fer una cançó. Li vaig demanar que em donàs unes paraules com un vestit a mida pensat per lluir-lo. La tarda era d'estiu i a l'hora de la sesta dormien les paraules dins el seu menjador. Anava despertant les que més m'agradaven, les anava enfilant dins el seu mocador. El poeta llançà el mocador a l'aire, i així em naixien arbres plens de flors. Les paraules hi penjaven totes juntes, hi feien garlandes de tots els colors. Ell era el poeta que jo m'estimava i que em recordava tots els meus amors, i amb aquella veu, per mi tan coneguda, cantà una tornada de vells trobadors. Aquella nit d'estiu a casa del poeta, no l'oblidaré mai per molt que visqui jo. La lluna ens ajudà a fer bona la lletra, i a la matinada naixia una cançó.