Oracio

歌詞

Aquesta és la història d'un escapulari d'una sagristia i d'un vell rosari, duna avemaria de sotanes negres, confessions i hòsties, missal i quaresmes, de déu i sa mare, de l'esperit sant, oficis, litúrgies i cristos sagnant, d'una temporada de la nostra vida la de qualsevol que és parit i crida, quan neix el bategen, confirmen, fuetegen, sisè manament, el trempar és dolent, hi ha gula o hi ha gana, peresa o desgana. Déu! eh que tu em perdones al confessional penitència dura que faci molt mal. Sóc, no vull ofendre, anticlerical. Al Mediterrani es ballen sardanes em mires et miro esperances vanes i a les rodalies monten confraries per arrambar l'api a les abadies, Sant Jordi torero mata el drac esquerp, la verge si es verge trepitja la serp, té cua el dimoni, vigila, vigila, la monja més vella tranquil·la fa fila soleta perduda dintre del convent, a la superiora ha fet testament que és súper i ora per no anar a l'infern. Déu! eh que tu em perdones al confessional penitència dura que faci molt mal. Sóc, no vull ofendre, anticlerical. Dintre una establia ha nascut tot sol és l'Epifania campanes al vol, els reis del petroli ja han arribat però n'hi ha un que és negre i va descordat, després via crucis el varen clavar, Sant Llàtzer aixeca't ja pots caminar, clausura, el torn gira, silicis tonsura el dimoni et tempta com llaminadura en forma de dona, en forma de llop, toca la viola la violonada la monja somica ja l'han violada. Déu! eh que actualitzes el cerimonial perquè si no et quedes sense personal, potser és culpa teva si tot ho manegues, i tot ho vigiles, i em deixes que sigui anticlerical.