No sé per què, però tot m'entristeix, ni sé què fer perquè em fugi aquest pes; ja mai ningú no em besa, ningú no m'espera... Ai, amor, on ets que no véns? El llit més fred, si de nit no t'hi sent; per dir-te "amor", donaria el meu cel. La lluna em convida a estimar la vida... Ai, amor, on ets que no véns? He sentit a dir, que estimar és tan bonic... tan bonic i tan difícil... Prec els estels perquè arribis i siguis ben meu, ben meu, ben meu. I mentrestant, perquè això sigui cert, m'invent el so que fa la teva veu per dir "t'estim", o per dir "et desig"... Ai, amor, on ets que no véns?