No voldria res ms ara que estimar-te i sentir el teu cos, ben a prop. No voldria res ms ara que el teu somriure i ni un al d'aire entre tu i jo. No tenc res ms ara que aquesta cambra; i noms un poc meva, la llum dels finestrons. Ahir pel carrer vaig perdre paraules i canons i estic aquest mat tan buida... Un renou de mosques fa somriure els vidres, i el vent m'omple de fulles un jard transparent. Ben lluny, aix, de tu i de mi, com si fos un nvol falaguer. No voldria res ms ara que estimar-te i sentir el teu cos, ben a prop. No voldria res ms ara que el teu somriure i el vent s'enduria dels meus llavis la can.