Estrofa al Vent

歌詞

Jo escric al vent aqueixa estrofa alada per a què el vent la porti cel enllà jo vull seguir-la amb ma candent mirada, plorós de no poder-la acompanyar. Entre els hiverns, quan vibri la ventada, el meu vers per l'espai ressonarà, i sobre els homes sa brunzent tonada durà el so d'un incògnit oceà. I cantarà en la lira de les branques i de la lluna en les crineres blanques o en l'arquet de silenci de la nit. I eternament la maternal Natura l'espargirà per la infinita altura quan el meu nom, obscur, serà extingit.