Ungles brutes i un munt de repèls Enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells, Després a la bassa tots nuets Vigilant la roba i que no arribi el pagès! I a l ́hora de berenar Pa amb vi i sucre o un tros de codonyat, I després tornar al carrer amb el morro empastifat. Cap al tard havíem de parar De jugar al futbol i veure els carros passar Amb el gos al darrera lligat Petaner i sempre a l ́aguait de no ser apedregat, I després d ́haver sopat Pa torrat amb un bon tros de tall A la fresca vigilats jugàvem a amagar. Anys enrera Penso què queda D ́aquell que un dia va anar Amb pantalons curts i els genolls pelats. El diumenge missa puntual Tocava diana l ́àvia sempre cantant Em mudava des del llit estant Després d ́un bon cossi de llet sempre cremant. El campanar deia clar Segons ella: "veniu mudats" I després m ́arriava, això si, ben encoloniat. Oh, anys enrera Penso què queda D ́aquell que un dia va anar Amb pantalons curts i els genolls pelats Potser és cert que només recordem Allò que ens agrada Però què seria d ́aquestes nits Sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall. Oh, anys enrera Penso què queda D ́aquell que un dia va anar Amb pantalons curts i els genolls pelats.