Novembre 72 - directo

歌詞

Perquè era novembre. Un dia de gràcia. Vingueres a aprendre i al final vas ensenyar-me, Prim com un fil cosires l'Atlàntic amb el meu Mar petit, Perquè era novembre... Aquella nit tu eres el gran sacerdot fent i desfent paraules amb els teus acords tu eres llum, eres por, eres pau i foscor ara dolç o amargant, ara fràgil diamant. Després vaig venir vora teu, vàrem percebre en un moment que compartíem un tresor. És tan senzill ajuntar les veus quan un mateix batec commou ritmes i fibres de cançons... ... Perquè era novembre... Perquè la guitarra... Perquè cal entendre quan s'està enmig d'un miracle Perquè el temps no ha allunyat les nostres veus podem cantar junts Perquè era novembre... només els ulls et brillen més que les dents i cantes molt endins perquè així voles més lluny tens el foc, dius el vers, ets un tendre pervers vent i pluja, amargant, pell ardent de l'amant. Jo et deixaré, faig un camí, però em fa feliç veure't aquí... omplint l'espai amb les cançons... Giraré el cap quan sigui lluny pregant als déus que cap escull deturi el rumb que du el teu cor... Perquè era novembre!