Ningú sap el seu nom, tothom li deia la "Madame". Rodona com una nou, estirada i suant, a la platja amb el seu mallot que va comprar a "Samaritan". Turista a la planxa amb oli, sorra i sal. I els nois que per la platja la senten dolça roncar, amb aires de coqueta, amant de qualsevol amant, l'envolten i li canten, el cor li fan esvalotar, arrugues que s'amaguen divises a guanyar. Oh!, que esvelta i maca que està avui, "Madame", sembla una sirena sortida del mar, quins cabells més ben tintats que duu "Madame". I ella res comprèn, ensenya una dent, riu, riu i res no diu. Quina panxa més rodona té "Madame", les arrugues són gentils i sensuals, per poc preu seria el vostre amant "Madame". I ella res comprèn, ensenya una dent, riu, riu i res no diu. I te n'aniràs a França. maleta plena de records, barrets i castanyoles, conyacs i mocadors, enveja de veïnes que no han tingut la sort d'anar a terres fadrines i comprar una cançó... (Però els anys passen de pressa a les platges del cor. Què haguéssim fet nosaltres sense "madams" al sol! Permeti'm doncs senyora acabar la cançó, li estenc la tovallola, i li demano perdó.)