A força de nits m'estimo la vida i d'ella en vaig fent la millor amiga, a cop de veritats, a cop de mentides, un poc em fa mal, un poc em fascina. A força de nits invento les albes que cada matí desvetllen la plana, i espero el seu crit que em digui "és ara", per ser al seu costat si serveixo encara. I mentre, aprenc el preu d'un anhel, l'espasme del plor, l'alfabet del crit, i així faig del temps el meu aliat que cada segon m'acosta al demà. A força de nits envejo el nou dia, malgrat els botxins de raons i de vides. no oblideu cap nom: caldrà fer memòria per no repetir el pas d'una història.