Romanço

歌詞

D'amagat de mestresses que espien de nit, Clara surt de la casa amb el c or encongit. Du a la mà una panera amb crostons i sorgits, Mentre el seu home dorm travesser dins el llit. Just passat Riudarenes agafa un trencant, Esquivant les petjades i els gossos bordant, I amb el c or a la boca arriba a aquell mas On l'espera el que més s 'ha estimat. A vegades, quan tot sembla fosc, Hi ha un desig que arracona la por. Amagat de l'enveja que el vol delatar, Jaume espera darrere d'un fals estucat I pentina les hores amb un tronc cremat, Dibuixant lentament un ulls verds com de mar. Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor, Mastegant fruits i herbes empaita els moixons, S'embolica un cigarro i f a fum poc a poc , A l'aguait de la cendra i el foc. A vegades, quan tot sembla fosc, Hi ha un desig que arracona la por. I el vent Que els espia fa temps Fa converses amb ells, Mentre es llepen absents Del soroll de la guerra Absurda, Sabent que tenen poc temps. A vegades, quan tot sembla fosc, Hi ha un desig que arracona la por.