Romanç De Na Roseta

歌詞

Per Cotaina vaig passar: figueral a cada banda; hi havia pomes en randa i vi blanc per refrescar. De Cotaina vaig partir amb una fosca resolta; pes camí me varen dir: "Bartomeu, na Rosa és morta". No sé si ho feien a posta, o per dàrem més tristor... Uns me deien que era morta; altres, que estava millor. A ca seua vaig anar demanant na Rosa nostra; això va ser per resposta: "Na Roseta morirà". Mentre pujava s'escala, la pujava jo tot sol, ella es tapava la cara amb sa colga d'es llençol. "Roseta, vos faig por, que sa cara vos tapau?" -"Bartomeu, tens sa clau que travessa lo meu cor". Sa mare li diu plorant: -"Roseta, que estàs millor?" Ella diu: "Mumare, no, que es meu mal ja va augmentant". Quan s'havia de morir, s'enamorat hi era a prop. Li va regalar una flor, que just era un serafí. Quan la duien a enterrar, quatre joves la portaven; tots quatre la festejaven. Era cosa de plorar. A l'endemà, de matí, va sortir de casa seua i només va poder dir: "Na Roseta ja no és meua".