Desolació

歌詞

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques, una a una, va rompre la tempesta, i el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí, obert i sens entranyes, que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava, i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort: cada ferida mostra la pèrdua d'una branca; sens mi, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort