Perdut dins la memòria... és el viatge d'un amor, un cor de zinc, una aiguardent, una ciutat. I em bull la sang; i m'enfonso dins la vida. La llum dels teus ulls em porta a la bogeria: et busco per l'arena, les aigües mortes del record, perfums d'un naufragi antic... La teva pell..., sobre el meu pit. I m'aferro a les ombres i a la soca del teu llit. Cridant, et dic t'estimo, t'enyoro, perdona'm, oblida'm. T'estimo i no et trobo; em perdo i ploro. Vençut per l'absència, camino tots els meus carrers on les tavernes donen cau; i dintre un got, s'hi perd la carn... remullant-me, arrossegant-me. Queda la distància i aquell mar que ens mirava. Tímidament recorro tots els rius de la teva mà; oblit que ja me'n vaig demà i, sense tu, torno al meu mar. I els teus llavis, plens de vida, ...part del paisatge que ens acull i ens crida.