El Salt de la Bella Dona

歌詞

Què se n'ha fet de l'amor, tan prest s'apaga? El marit està gelós, la dama calla. Parteixen de cap a Lluc, és mitja tarda. Ell només cerca venjar-se, no diu paraula. Un niu de serpents que fiblen com una daga. Ai, ai, que dins les muntanyes cau l'horabaixa. Ella duu el vestit de seda blava i brodada dins la mà un ramell de flors, flors de guirnalda. Arriben a un lloc estret, el camí es tanca. Les murtreres de la nit un plany exhalen. Ai, ai, que la nit és negra, boira endolada. -Mireu que és fonda la vall, mai no s'acaba. El penyal tallat a plom, roca segada. -Marit, donau-me la mà, que la fondària em fa tremolar la pell la pell de l'ànima. Ai, ai, que dins el barranc remuga l'aigua. La llença dins el fondal d'una estirada. Penya-segat rebota la bella dama. La fosca se l'ha engolida, les roques callen, ni un rastre del crim no en queda per recordança. Ai, ai, que això succeïa abans de l'alba. I diuen que un esbart d'àngels, grassons, de nacre, es va despenjar dels níguls per emparar-la. Alcen el vol les campanes tan plenes d'ales; cantaven missa primera àngels i frares. Ai, ai, que són les campanes que m'omplen d'ales. Bé cerca el marit fugir, talment un lladre. El camí volta i revolta per la muntanya. Quan posà el peu dins l'església, de matinada, va conèixer entre les ombres aquella cara. Ai, ai, que entre les alzines trencava l'alba. Ai, que la bella dona no és morta encara, bé que l'ha vista el marit agenollada. Per dins les clarors primeres, just a trenc d'alba, la va sorprendre que feia l'ullet als àngels. Ai, ai, que la bella dona no és morta encara.