Al record d'Ulisses que ensenyà a la terra la passió primera de fer-se a la mar. Al jardí d'escuma que envolta el viatge, cada cop que l'home torna a navegar. Al vaixell que passa amb la vela estesa, la sola bandera que ha tingut la mar. Al cel de gavines coronant les barques, cada cop que tornen: hola! merhaba! Al dofí que muda la rancor per dansa, i quan veu la barca corre a saludar. A la pau que deixa un temps de bonança a la mar cansada: hola! merhaba! A la veu salada que va dir a la terra: tu ets la meva filla, no ho oblidis mai. Al país que encara obre la frontera a la mar mestissa: hola! merhaba!