Gent Gran

歌詞

Asseguda al costat d'un llit estrany ella es mira D'una capsa cansada de guardar fotografies Les mirades d'uns nens que riuen, ben aferrats A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar. Cap al tard quan baix van arribant les visites Ella posa la ràdio forta i fa com qui té amigues. El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent; La petita amb tanta canalla no té temps. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal Reuma i soledat com cada any. Amoïnada perquè no troba enlloc les sabatilles Pensa que necessita més petons i menys pastilles. En veu alta recorda coses i parla amb ell Que l'escolta des de la vall del riu vermell. Gent gran, Procura no fer nosa, Tirant amb poca cosa. Els reis els portaran per Nadal Reuma i soledat com cada any.