Un Món, Dues Classes De Persones

歌詞

Hi ha una veu trencada que s'ofega al mig del mar Mentre torno amb tren de Barcelona; N'hi ha que som turistes i altres només immigrants. Un món, dues classes de persones. Hi ha una pell suada que carrega el meu butà Per vint duros mentre faig la sopa; <meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8">n'hi ha que som turistes i altres només immigrants. Un món, dues classes de persones. Hi ha un marrec que esmorza Cola d'una bossa Que portava coses Que ell mai no comprarà. I amb l'olor somia Que la sort canvia I el destí no està fixat. Hi ha al carrer una noia Sola i massa jove Que a la nit tremola Per guanyar-se el pa. I amb el pas dels dies Veu que res canvia i que el destí està fixat. Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà Tant se val d'on ets si el que ets és pobre; <meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8">n'hi ha que som turistes i altres només immigrants. Un món, dues classes de persones.