Blancaflor

歌詞

Al mirador del castell, Blancaflor està asseguda. Amb una pinteta d'or sos cabeis pentina i nua. Gira els uis devers el cel, no veu estrella ninguna. Els gira devers la mar, i veu traspuntar a lluna. Les veles veu arribar d'una nau qui n'és venguda. Mira devers el camí i veu molta gent que hi puja. Veu venir un cavaller qui va a cavall d'una mula. Sella i brilla ne són d'or i també les ferredures. Un gran acompanyament el senyor darrere duia, i, de tant lluny com la veu, el cavaller la saluda. -Cavaller, bon cavaller, si veniu de part de França haureu vist el meu senyor, que Déu guardi de desgràcia. -L'he vist i l'he conegut i amb ell tenc grossa amistança. Som dinat, ans de venir, moltes voltes a sa taula. Ara ja deu ser casat: el Rei li donà una infanta. -Benhaja ell qui la mantén! Malhaja qui la hi ha dada! Fa set anys que jo l'esper, com a dona ben casada. Set altres l'esperaré com una viudeta honrada. Si dins aquest temps no ve, seré monja consagrada. Me tancaré en el convent, el convent de Santa Clara. -Senyora, jo fos de vós, no voldria estar tancada. Pot venir vostron marit a l'hora més impensada. Què faríeu, dama, vós, si davant el vésseu ara? -Faria els rosers florir i les poncelles badar-se. Senyora, idò, ja poreu, que davant el teniu ara. Se daren tant fort abraç que d'alegria ploraven. Se giren ençà i enllà; els rosers aponcellaven.