Un vespre de ball de màscares un vespre de molt de fred, dins una sala molt ampla vaig passar per lloc estret. Després de ballar sa dansa amb una màscara així, després de ballar sa dansa la vaig convidar a sortir. Va voler que li compràs vins i peres ensucrades, set quartos, vuit ensaïmades, de gitano un tros de braç. Com vàrem ésser a defora, a la claror d'un fanal, li vaig dir: -Oh, mascareta, te vols llevar el mascaral?- Pensant que era una nineta blanca com la flor d'abril, se va llevar sa careta i va ésser un guàrdia civil!